Procés educatiu del nen: Establir uns límits i fer que aquests es compleixin forma part del ventall d'estratègies educatives dels pares que volen formar part d'aquest procés.

On radica la diferència entre posar límits als nostres fills i ser uns pares autoritaris?

Precisament, és un dels aspectes sovint quëstionat pels pares en els darrers temps, ja que no es fàcil saber dir "no" en el moment adequat i aquesta és una eina imprescindible en el procés educatiu del nen.

Establir uns límits i fer que aquests es compleixin forma part del ventall d'estratègies educatives dels pares que volen formar part d'aquest procés.

És una peça important a tenir en compte si el que pretenem és que els nostres fills siguin en un futur persones autònomes, responsables, implicades, amb un saber estar.

Sovint es confon en posar límits amb ser uns mals pares per la senzilla raó que el nen es veu privat d'aquelles coses o situacions que anhela, però que en cap cas el fet de tenir-les li seran favorables per la seva persona, malgrat que en aquell moment sembli el contrari, ja que les mostres de rebuig cap als pares prevalen.

Els nens necessiten espai lliure per al seu desenvolupament, però tot l'espai té els seus límits, i els nens necessiten que nosaltres els marquem on són.

Sense límits, el nen es torna descarat i perd fàcilment la concentració, li costa sortir de l'edat rebel, trenca coses i ve amb una exigència rere una altra.

Donar-los cada cosa en la mesura justa és el major repte al qual s'enfronten pares.